No se’ns ocorre millor manera de tancar dues jornades de debat que amb l’actuació, en format trio, dels Flamenco Queer. Una representació de la trajectòria i identitat dins i fora del flamenc. Representa els estils més jondos del ball, cante i guitarra a través d’una narrativa i estètica contemporània, i deixa clar el vincle personal del flamenc amb la cultura queer i popular. En les seves captivadores actuacions combinen elements de drag i performance amb el ball, cante, toque i palmas.