De ben petit, Pierre Bastien va començar a construir els seus propis instruments musicals utilitzant tot el que tenia a mà: joguines, politges, engranatges, metrònoms o estris de cuina. El 1986 va desenvolupar Mecanium, una orquestra mecànica feta amb peces del joc de construcció Meccano. I des d’aleshores, el parisenc ha participat en més de 30 àlbums (tres d’ells en el segell d’Aphex Twin, Rephlex) i ha col·laborat amb músics com Pascal Comelade o Robert Wyatt i amb el cineasta Pierrick Sorin. És, sens dubte, un dels creadors més imaginatius i personals de l’escena experimental europea, un artista sonor imprevisible al que li agrada barrejar de manera lúdicament poètica els sons d’una trompeta o d’una viola amb els d’escultures mecàniques (que podem veure projectades) o d’un arsenal d’instruments de percussió. Una mena de “científic boig” que tant pot interpretar simfonies futuristes com evocar tradicions ancestrals amb una música sorprenentment sensual i commovedora. És, per damunt de tot, un nen gran que mai no ha deixat de jugar.