Les vistes d’infart de tota l’esplanada deltaica fan de la Foradada, el punt més alt del Montsià, un dels llocs de culte excursionista més habitual de la gent de la zona. Per mi també ho és, per això em vaig marcar el dia i l’hora quan vaig veure que Eufònic proposava una excursió sonora guiada per Vicent Matamoros, escultor sonor d’Alcanar, que porta participant al festival des dels orígens. L’any passat sense anar més lluny va instal·lar a sota d’una musclera un rastre de campanes tubulars que sonaven amb el ritme de les aigües de la badia del Fangar, un projecte invisible sense estridències que va compartir amb un altre habitual de l’Eufònic, Martí Ruids, i que tenia la manifesta ambició de captar l’atenció de turistes i navegants que hi passessin a prop.

A la recerca de públic involuntari, aquest any Matamoros ha xafat muntanya i ha escampat per la sendera principal que puja a la Foradada 25 escultures sonores, la majoria invisibles, que en funció dels elements climatològics donen a l’excursió una nova dimensió sonora. Dissabte, a primera hora del matí la vam fer una vintena de seguidors de l’Eufònic. Érem el públic voluntari de la proposta i la veritat és que el dia va ser excessivament esplèndid perquè les escultures es deixessin escoltar massa, però ens van compensar les vistes diàfanes del Delta, les atzavares metàl·liques de la font del Burgà que a falta d’aigua vam poder activar amb les mans, o el redescobriment de la cova Meca, una cova que és a l’hora avenc, i on l’escultor sonor va instal·lar una estructura metàl·lica que els visitants poden fer sonar picant una pedra. “Sigueu vatros mateixos el so”, va instar-nos.

La volia posar a la gran finestra de la Foradada. “Però em vaig repensar. És un espai massa important per trencar-lo amb sonoritats intruses. Aquí la vista ens reclama silenci”, diu. I així també el silenci forma part indissoluble de la seua efímera excursió sonora, que fins al 8 de setembre acompanyarà els que pugin a la Foradada, siguin públic voluntari o involuntari.

Roser Royo