“Skin” marca el 14è aniversari d’Anímic al peu del canó i igual que la matèria no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, el seu nou treball marca una mutació, una transformació que encara els reafirma més en el lloc personalíssim i inclassificable que ocupen en l’escena independent del país. Aquest canvi de pell deixa al descobert moltes de les latències que ens tenien atrapats en els seus dos darrers treballs (“Hannibal” i “Hannah”) i només podem celebrar que les hagin abraçat amb totes les conseqüències. Allà on abans s’insinuava un cert gust pels detalls electrònics, les atmosferes fosques i les lletres ferides ara hi trobem l’electrònica com a llenguatge dominant, les caixes de ritmes i les guitarres planejadores substituides per contundents teclats i unes lletres igual de corprenedores. Entregant el protagonisme vocal a Louise Sansom – poderosa, telúrica mestra de cerimònies -, la banda que completen Ferran Palau (sintes i teclats), Núria Monés (guitarra elèctrica), Juanjo Montañés (samplers) i Miquel “Zuma” Plana (baix) resol sense conflictes el seu combat interior entre carícia i contundència, foscor i llum, cristall i metall.