No descobrim res de nou si diem que Shoeg és probablement dels millors representants de la música electrònica nacional. I no serà perquè no anava avisant: els seus dos primers treballs “Panorama” (2014) i “Tanz” (2015) van ser fantàstics preàmbuls al disc que ha editat aquest any, “Vaseline”, i que li ha valgut encesos elogis per part dels coneisseurs de l’electrònica de darrera fornada. El tortosí Carlos Martorell, també membre del combo de dansa i moviment Ensemble Topogràfic, és el nostre Oneohtrix Point Never: el seu univers sonor està fet d’ambient hiperdigital, abstracció i malenconia enrarida. Apel·lant tant l’intel·lect com a l’emoció, en el seu nou treball les textures muten del sampling a la síntesi FM, guitarres fake i collages MIDI. Per primer cop també s’encarrega de la part visual, una exploració de les possibilitats dels motors de videojoc, amb un discurs entre elements de machinima, topografia, treball fílmic i estètica pre-2k. Elasticitat en 3D.