Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Poc espai queda per a les sorpreses genuïnes en aquest món ràpid i global en el que ens movem, però el debut del californià Lawrence Rothman no va escapar del radar dels autèntics connaisseurs i amants del POP, així en majúscules. El seu disc “The Book of Law”, aparegut a finals del 2017, reclutava per a la causa fantàstiques contribucions com les de la (divina) Angel Olsen, Duff McKagan (ehem, sí, dels Guns N’ Roses) o Marissa Nadler, i transitava camins polièdrics – com la personalitat absolutament magnètica del seu autor que fa bandera de la fluïdesa del seu gènere per crear diferents alteregos – per passar de les balades al synth-pop, el glam més elegant o la deconstrucció pop. Tot això embolcallat amb la veu de baríton de Rothman, que converteix en icones instantànies les seves cançons en un disc que és un viatge de descobriment i autoafirmació i que va tindre la seva traducció en nou vídeos que protagonitzaven cada una de les seves reencarnacions, dirigits per Floria Sigismondi (companya creativa de Rothman coneguda pels seus vídeos per a David Bowie o Björk i directora de The Runaways).