De les cendres de Bradien (a qui vam veure a Eufònic 2014 amb el poeta Escoffet) va sorgir Aalbers: alliberat de l’estructura melòdica dels primers, Matías Rossi es va aliar amb Tiago Pina i Max per parir un projecte que, com Cabaret Voltaire, dóna voltes a la repetició mecànica però des d’un punt de vista psicodèlic, banyat de pop atemporal, on la creació aleatòria té un pes ben gran i, lluny de voler-se adscriure a cap escena concreta, volen lliures. Guitarres que sonen a teclats, bateries que no sempre porten el ritme i un núvol constant d’electrònica: petites delícies sonores plenes de suc concentrat. Proveu-les.