Parlar de parateatralitat és parlar de tot allò que, sense formar part estrictament del contingut dramàtic, complementa i transforma profundament l’experiència escènica. Les accions parateatrals —com l’escenografia, el so, la música, la interacció amb el públic o determinades propostes de moviment- no són simples afegits ornamentals: enriqueixen la narrativa, augmenten la immersió de l’espectador i obren espais de creativitat que poden donar una nova profunditat a la representació. Des de la creació i la programació artística, la parateatralitat esdevé una eina fonamental. Ens permet pensar com els elements visuals i sonors no només acompanyen, sinó que condicionen i expanden l’experiència de qui mira i escolta. Aquesta dimensió és especialment rellevant en contextos com el teatre de carrer o el teatre experimental, on sovint les fronteres entre escena i realitat es dilueixen, i on l’acció escènica s’obre a formes d’interacció i d’immersió que van més enllà del text o del gest dramàtic.