Investigant la relació entre el cos i la veu, la performance explora noves formes d’interacció entre ambdues: amb la idea de “la identitat com a procés” de fons, la peça presenta un cos atrapat entre dues dinàmiques que evolucionen en direccions oposades, on la veu i el moviment viatgen en sentit contrari creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seva identitat. Un llenguatge escènic que conjura nous horitzons semàntics. Una de les peces més subtils i delicades, i alhora potents i absolutes, que hem vist darrerament.