Investigant la relació entre el cos i la veu, la performance explora noves formes d’interacció entre ambdues. Amb la idea de “la identitat com a procés” de fons, la peça presenta un cos atrapat entre dues dinàmiques que evolucionen en direccions oposades, on la veu i el moviment viatgen en sentit contrari creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seva identitat. Un llenguatge escènic que conjura nous horitzons semàntics.