Austríaca i amb denominació francesa, la proposta d’aquesta jove artista no pot ser, malgrat això, més anglòfila. Hereva de certa malenconia fosca pròpia de segells com 4AD, en la seva música es troben allò confessional i allò imaginatiu i mostra dues cares: la majoria de les seves cançons són recollides, introspectives i la seva veu es mou entre la tristesa i el descarnament; en d’altres recull certa tradició de l’alt-country per posar-les al servei d’aires més festius i de comercialitat ben entesa. Totes elles brillaran amb llum pròpia, i en format de trio, entre les màgiques parets de l’Església Nova.