cabosanroque: “Sous les violons, la plage!”

No cal dir gaire de la conjunció astral de Laia i Roger: constructors de sons des de 2001, desborden les categories gràcies als seus artefactes mecanicosonors. Han parlat de Joan Brossa (“No em va fer Joan Brossa”) i de Jacint Verdaguer (“Dimonis”), i ara de Haydn: destrucció col·lectiva d’un quartet penjat del sostre mentre sona el Quartet de corda No. 66 en Sol major, Opus 77? Tanques, barricades i pedres per carregar-nos el paradigma musical del classicisme tot buscant l’esperança, la destrucció com a forma de progrés i la creació col·lectiva. Perfecte pel cap de setmana de reflexió que ens espera al febrer.