Pop autoconfessional, que tant connecta amb allò urban com amb el pop lo-fi i que, per moments, ens recorda al pop bocaxancla de Hombres G però amb arranjaments de luxe. Sensible però no sensibler, un cantant indie que, oh sorpresa, canta de debò unes lletres intimistes, crítiques i espatarrants a parts iguals sobre allò que ens passa en el segle que ens ha tocat viure. Benvinguts a l’home orquestra més magnètic.