Després de liderar la mítica banda Úrsula durant anys, transitant del slowcore dels seus inicis al paisatgisme instrumental de l’última etapa -que es va tancar en 2010 amb “Hasta que la soledad nos separe”-, David Cordero ha continuat treballant i evolucionant a través d’un procés de depuració i exploració de si mateix en bandes sonores com “Emma” o “Orensanz”, afermant la seva proposta en sons ambientals que ja abans havien format part del seu llenguatge. Ànima inquieta, constant investigador de la pulsió ambiental i paisatgística de la música i de les seves possibilitats expressives, hi ha col·laborat amb multitud d’artistes nacionals com Viento Smith, Jacob o Daniel Romero, i ha publicat en multitud de segells i plataformes internacionals. Recentment ha començat a crear a l’estudi amb el músic gadità Miguel Otero, amb qui tenen ja diversos treballs que veuran la llum aviat, i el 2020 sortia el preciós disc “Salinas”, on els dos músics exploren encara més les possibilitats dels paisatges sonors, teixits de cordes de guitarra processades, pianos evanescents i drones minimalistes. Una carrera de llarg recorregut, imparable i constant, que dona fe d’una de les ments més inquietes del país.