La jove artista alemanya Phyllis Josepine es mou entre les pors generacionals, l’enuig postadolescent, la hipersensibilitat i la sobrecàrrega d’informació. Les seves composicions -amb veu aparentment imperfecta, drones vocals i subtilesa melòdica- deixen la porta oberta a les emocions i les reaccions explorant les capacitats sòniques de la digitalitat a través de la intel·ligència artificial. Si penseu en Holly Herndon, no aneu gaire errats.