Poca presentació requerixen Hidrogenesse perquè senzillament són un punt i apart en lo pop nacional. Sobrats d’actitud i personalitat, desbordants en la seua imaginació, amb un món particular difícil de copsar, són un ens fora de modes i tendències, que va a la seua i que en cada una de les seues decisions demostra perquè són los millors sense prendre’s seriosament ni a ells mateixos. A més són los creadors d’obres mestres indiscutibles com “Bestiola”, “Un dígito binario” (lo seu disc conceptual entorn a la figura d’Alan Turing) o el seu deliciós darrer treball, “Roma”, una disc carregat d’himnes extravagants en los que canten a la vellesa, a Terenci Moix o a Elizabeth Taylor i en lo que col·laboren Roc Jiménez de Cisneros (EVOL) a les botzines i Joel Gibb de The Hidden Cameras. Lo seu directe, a més, és totalment insuperable: una festa de synthpop portat al límit i una performance única i irrepetible. “No habrá nada más triste que lo tuyo” si no véns a vere’ls. Disfressat de tigre o no.