Què us sembla començar el dissabte al bosc repensant el voyeurisme de la mà de La Taimada? Aquesta companyia treballa amb el cos, la dansa i el moviment cercant la bellesa i la fragilitat humana. Ofereix intimitat, cruesa i tendresa com una forma alternativa al judici, i una posició probablement incòmoda de voyeur a l’espectador. Les seves obres ens generen dilemes, ètica interna i pensament. La Taimada va néixer el 2004 amb un solo d’Olga Álvarez inspirat en l’obra “La Taimada” del pintor Egon Schiele. El 2015 es va reformular en una etapa de cocreació i codirecció amb Jordi Cabestany (arts visuals), provocant un nou enfocament sobre la mirada, la imatge i el moviment intern dels cossos. Han creat peces com “Crash” (Grec 2013), “El Octavo Día”, “La Mort” (CND de Madrid 2014), “Lo.li.ta”, “Oblea” (Danseu Festival 2019) i “Filia et Fobia” (1r Premi del Certamen Coreográfico de Madrid 2020 i Danza a Escena 2021). Actualment, està culminant una trilogia inspirada en “El Jardí de les Delícies” del Bosch.