Entre l’ambient pop, la cançó parlada, els sintetitzadors tous i una electrònica plena de memòria domèstica, l’ampostina Llúcia Pla construeix una música magnètica feta de veus properes, melodies mig recordades i gravacions trobades. A Eufònic ja la vam veure amb la instal·lació “L’hora del mosquit”, creada amb María Grandmontagne dins la residència Eufònic/Lo Pati 2023; ara torna al festival amb el seu projecte més personal.
“Cantant i Parlant”, el seu debut en solitari editat per Snap! Clap! Club, parteix d’una cinta de la seva infància etiquetada com “Llúcia parlant i cantant 1996” i converteix aquell gest mínim —parlar, cantar, provar una veu— en un disc íntim, estrany i preciós. Concebut durant el confinament com un procés lliure i sense direcció fixa, el projecte funciona com un collage de records, atmosferes, sons trobats i pensaments en veu alta, entre la delicadesa espectral de Broadcast, la melancolia borrosa de Boards of Canada i una manera molt pròpia d’entendre la cançó com un lloc on tornar, perdre’s i tornar a començar.