Per estalviar-se feina els Ganglios van idear l’etiqueta PORC per anomenar la seva música. Però el cert és que això no apaivaga les ganes de saber més d’un grup inclassificable i un dels artefactes sonors més bèsties i creatius que s’han vist per aquí. Bogeria, festa i verbena, salvatjades visuals sense mesura, apropiació i subversió de l’humor d’internet i la translació al món sonor del llenguatge del meme. Bakalao, cumbia, hardcore punk, balades, experimentació sonora i tecnopop: tot això i més cap en la seva música, desbordantment creativa i carregada d’humor, o més aviat, posthumor -etiqueta que tampoc sabem ben bé què vol dir però dins la qual tant hi cap allò chanante com l’agudesa d’un Miguel Noguera. Autoconsciència extrema però també intel·ligència a l’hora de mirar de prop la cultura contemporània i disparar mil referències creuades. Han publicat ja quatre discos però continuen incorruptibles, una de les propostes més estimulants de la música feta en castellà. La festa està assegurada.