Seleccionada dins de la convocatòria de residències artístiques Eufònic – Lo Pati 2025, aquesta instal·lació imagina la respiració i l’estat d’espera d’un objecte com el bussó -la trampa emprada per a la pesca de l’angula, la cria d’anguila- com a representació del ritme de la pausa, un so que sosté les fràgils coexistències del Delta de l’Ebre. La seva creadora és la Núria Rovira, artista vallenca que treballa entre Catalunya i Anglaterra i s’especialitza en investigacions performatives i sonores en zones de presències inestables, espais que juxtaposen ruïnes i mutacions ecològiques.

El paisatge de Badia de Morecambe, prop d’on va cursar els seus estudis de Belles Arts al nord d’Anglaterra, va influenciar la seva metodologia, interrogant simbolismes de ruralitat superposats amb activitat militar i industrial que alteren una ‘natura estranya’. Aquesta recerca l’ha dut a llocs com la Illa de Wanley o una cel·la de comissaria abandonada a Liverpool. Rovira ha estat artista resident al Lancaster Data Science Institute (2021) i a Signal Film & Media (2022), ha rebut una beca d’Arts Council England (2023) per a desenvolupar tècniques sonores interactives, i l’any passat va completar un màster d’investigació de relats de memòria material i sonora a la Universitat d’Oxford.

Una coproducció amb