Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
En l’abundant verger en què s’ha convertit l’encreuament entre tradició i modernitat, la cantant, guitarrista i compositora Sandra Monfort (Pedreguer, 1992) sobresurt per la personalitat, l’audàcia i el coneixement amb què rescata el millor del passat per a projectar-ho al present i apuntar al futur. Després de confirmar amb rotunditat la seva vàlua i versatilitat amb La Mona (Hidden Track, 2023), un dels treballs més enlluernadors de música popular contemporània del panorama estatal (juga a la mateixa lliga que Rodrigo Cuevas, María José Llergo, Maria Arnal o Valeria Castro), la fins fa poc també membre del trio Marala enguany ens ha sorprès i alegrat amb un cop de timó tan agosarat com divertit. El seu nou EP La Mona de Nit funciona en clau de cara B i nocturna de “La Mona”: aprofundeix en la festa i la cultura popular amb una fusió ferma i descarada de bakalao, electrònica, sons tradicionals, pop dels 80, les festes del poble, “desmelene”, melancolia i dissidència queer. No ens imaginem millor tancament per a Eufònic 2025. Totes cap a l’Ermita!
En col·laboració amb:
