Ferran Palau compagina la seva carrera en solitari amb la seva militància al grup d’Anímic, rara avis de la música independent feta aquí. Amb la publicació del seu segon disc en solitari, “La santa ferida”, i sense alçar la veu, es posiciona com un dels compositors i intèrprets més personals i hipnòtics del moment: ric en idees i troballes, amb unes lletres carregades d’imatges poderoses que parlen d’amor, de mort, i metàfores religioses que subverteixen el seu significat i uneixen home i natura en una litúrgia pagana. Un disc que equilibra la llum i la foscor, i que quan toca en solitari projecta una emoció difícil d’igualar. Perquè Ferran Palau té la força.