FOLDA – Festival of Live Digital Art (Canadà)

Adrienne Wong és Directora Artística de SpiderWebShow Performance, una companyia que qüestiona l’impacte de la disrupció digital a través de l’art. Coorganitza el Festival de Arte Digital en Vivo (FOLDA) amb Michael Wheeler i Marcel Stewart. El treball artístic d’Adrienne comprèn espais teatrals i digitals. Té especial interès en el desenvolupament d’obres noves i l’ús del teatre i el compromís com estratègia per promoure un canvi progressista. Va ser la primera artista resident de CBC Ràdio Q. Landline (creada amb Dustin Harvey) va realitzar una gira nacional i internacional en francès i anglès. M’On The Map (co-creada amb JD Derbyshire) continua adaptant-se per a joves artistes urbans.

Projecte – El jardí de les delícies

Anna Rierola és una artista digital que treballa en la intersecció entre l’art i la ciència. Les seves obres es basen en imatges científiques obtingudes de projectes d’investigació que reutilitza i reinterpreta per projectar una visió del món unificat en xarxa, interconnectat o interdependent.

El simbolisme del seu particular “Jardí de les delícies”, aborda conceptes com la creació del món, el paradís, la luxúria o el pecat i es converteix aquí en el sistema complex dels múltiples nivells d’organització biològica (orgànuls, cèl·lules, teixits, òrgans, funcions) gràcies a imatges recopilades pels investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona mitjançant l’ús del microscopi en l’estudi de diferents processos i etapes vitals.

The Museum of Art – Kochi (Japó)

Chizuru Matsumoto és productora i gestora de projectes en el Museu d’Art de Kochi Museum Hall des de desembre de 2016. En el seu treball col·labora amb artistes i la comunitat de residents per a explorar el potencial de les arts escèniques i els projectes interdisciplinaris a través dels recursos culturals locals, amb la finalitat d’activar les nostres perspectives contemporànies. Els seus projectes recents inclouen “Yoroboshi” de Q/Satoko Ichihara, Bernie Dieter’s Little Death Club, “Cycle of L” de Saeborg, “Kame-kame Kura-kura”, un nou encàrrec de música gamelan per a nens compost per Yasuno Miyauchi, “Gaka” de Tomoko Mukaiyama, entre altres.

En els inicis de la seva carrera també es va involucrar en la direcció de ballarins de butoh com Akira Kasai, Ko Murobushi, Setsuko Yamada, així com del grup de cants budistes Shomyo no kai – Voices of a Thousand Year, i va treballar com a coordinadora de producció per a Toshiki Okada/chelfitsch “Time’s Journey through a Room” i per a Dance New Air (festival de dansa contemporània) i TPAM (antic YPAM).

Matsumoto va obtenir un màster en Pràctica Teatral Avançada (escenografia) en la Central School of Speech and Drama de la Universitat de Londres, i va participar en el programa de pràctiques “Next Generation: Producing Performing Arts” organitzat pel Japan Foundation Àsia Center l’any 2017.

Artista i dissenyadora transdisciplinar mexicana. El treball de Citlali Hernández (Turbulente) se centra en explorar les potencialitats del cos en l’àmbit de les arts electròniques i digitals experimentant amb les materialitats de l’art performance, cables, píxels i circuits. Ha estat explorant entorn dels processos de construcció de la identitat en les plataformes de comunicació social del territori d’internet, mitjançant actuacions híbrides en línia-offline. Durant els últims deu anys ha col·laborat amb altres artistes en diferents projectes presentats a Mèxic, Xile, Holanda i Espanya. És professora en diferents institucions acadèmiques en matèries relacionades amb l’art digital, el disseny i la interacció aplicada.

Generar experiències híbrides entre el món físic i el digital combinant ciència i tecnologia amb materials, llum, so i visuals és el core i punt de partida d’aquest jove creador. Els projectes de Gerard Valls Montaño transformen espais físics en atmosferes que proporcionen al visitant experiències úniques. En moltes instal·lacions, les dades sobre temes que commouen o afecten la societat formen part destacada de la idea aportant una representació conceptual i una temporalitat distintives al projecte.

Hamill Industries són Pablo Barquín i Anna Díaz, artistes establerts a Barcelona. Al llarg dels seus deu anys de carrera, el duo ha creat pel·lícules, instal·lacions i produccions escèniques. La seva pràctica artística situa la narració experiencial en l’avantguarda del procés creatiu, permetent que l’elecció del format sorgeixi orgànicament. Aquesta flexibilitat transmèdia es veu facilitada per l’exhaustiva recerca que duen a terme en el seu taller, on desenvolupen eines d’avantguarda per a donar suport a la seva visió.

El seu treball explora el concepte del visual expandit i representa un compromís per qüestionar i difuminar els límits entre els regnes digital i tangible. Amb el món físic com a inspiració, no sols es reimagina l’esfera virtual, sinó també la realitat. A cavall entre inventors i il·lusionistes, els seus projectes són sempre peces altament sensorials, independentment del suport final.

Ull Nu (Andorra)

Graduat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Actualment treballa com a director i programador del Ull Nu, Festival Audiovisual d’Andorra, i com project manager per a l’estudi creatiu Blit Studio. També és programador de Les nits de videomapping, co-organitzades amb l’Ambaixada de França a Andorra.

Ha creat els audiovisuals de produccions teatrals com a “Límites”, de Guillem Gefaell (2022) o “Cuatro mujeres”, de Roger Casamajor (2021). També ha realitzat el videomapping per al pavelló d’Andorra a l’Exposició Universal de Dubai (2021).

Ha co-dirigit els curtmetratges “El conde Yácula” (2007), “Los tres soldados” (2010) o “El mal dado” (2023) amb Alfons Casal, i “Mares Pico-nic” (2011), “El huevo de Fabergé” (2016) i el documental “Sergi Mas” (2017) en solitari.

P3 Vitrina

Cofundadora de P3 Vitrina, un espai d’exposició innovador dedicat a promoure artistes emergents i a fomentar el diàleg entre diferents disciplines artístiques.

Biòloga i actriu gandesana. Llicenciada en Ciències Ambientals (UAB, Barcelona 2004), Màster en Salut Pública (UPF, 2005). Es va especialitzar en epidemiologia ambiental i realitza estudis predoctorals de Biomedicina a l’Institut de Salut Global de Barcelona. Comença la seva formació en arts escèniques al 2000 cursant estudis d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Posteriorment es gradua al Postgrau en Llenguatge Sensorial i Poètica del Joc, (UdG, 2010). Complementa els estudis teatrals formant-se en el camp de la dansa i el teatre d’objectes i amplia la seva formació en tècniques de manipulació i construcció de titelles col·laborant a la Prague Theatre Academy.

Actualment Laia Cabrera Vicens col·labora com a actriu i intèrpret en diverses companyies com Natxo Montero Danza, Zanguango Teatro y Los Detectives.

En els darrers anys ha centrat la seva pràctica artística en la investigació sobre el procés d’hibridació entre ciència i art. Per al seu darrer projecte escènic “Partícules en suspensió” col·labora amb l’artista visual i escènica Maria Ibarretxe, Rosa Casado i el epidemiòleg i doctor honoris causa, Jordi Sunyer.

Artista australiana que treballa amb entorns immersius i pràctiques narratives experimentals, les obres de Lauren Moffatt, sovint presentades en formes híbrides i iteratives, exploren la subjectivitat paradoxal dels cossos connectats i les fronteres indistintes entre la vida digital i l’orgànica. Utilitza una combinació de tecnologies convencionals, antiquades i pioneres per a crear universos que s’estenen entre l’espai físic i el virtual. Les obres de Lauren s’han exposat recentment a Sonar (ES), Matadero Madrid (ES), Haus am Lützowplatz (DE), La Gaïté Lyrique (FR), SXSW (US), UNSW Galleries (AU), Daegu Art Museum (KOR), Le Grand Palais Ephémère (FR), SAVVY Contemporary (DE), FACT Liverpool (UK) The Sundance Film Festival (US) ZKM (DE), Q21 Freiraum (AT) i en Hartware MedienkunstVerein (DE).

ARTIFICIA

Gestora d’innovació a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, Lissette Lemus aposta per la transformació digital des d’una perspectiva social i ètica fomentant la transferència dels resultats de la recerca en IA a reptes socials com la integració social, la participació ciutadana, la millora de la salut mental i el desenvolupament de models més oberts i col·laboratius en àmbits com l’educació i l’energia. Graduada per la Universitat de l’Havana, ha desenvolupat la seva carrera com a enginyer informàtic en centres d’investigació, startups i en els seus propis projectes d’emprenedoria.

Biennal de Friburg

Actualment és la directora artística de la Biennal de Friburg i comissària d’exposicions del festival transmediale des de 2020. En la seva pràctica curatorial, treballa amb formats experimentals, espai públic i processos col·laboratius. Com a investigadora, Lorena Juan se centra en les pràctiques en l’art i l’activisme que sorgeixen de la col·lectivitat feminista queer. Lorena Juan ha comissariat exposicions, sèries d’esdeveniments i projeccions a Berlín en la Haus der Kulturen der Welt, Akademie der Künste, Schwules Museum, nGbK i Kunstraum Kreuzberg/*Bethanien, entre altres. És cofundadora de Coven Berlin, una plataforma en línia feminista queer per a la recerca afectiva encarnada i els enfocaments artístics híbrids centrats en la intersecció del medi ambient, la migració, la classe i el gènere. Des de 2020 és cocuradora de Kunst im Untergrund, un programa obert i internacional d’art en l’espai públic que forma part de la nGbK de Berlín. Ha impartit classes en la Universitat de les Arts de Berlín i en la Universitat de Hildesheim.

Marc Villanueva (Barcelona, 1992). Graduat en Art Dramàtic, en l’especialitat de Direcció escènica i dramatúrgia, a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, i en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha cursat el màster d’Estudis Teatrals Aplicats a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Gießen.

Els seus projectes artístics interroguen críticament problemes polítics a través de l’ús de llenguatges contemporanis, centrant-se especialment en les dimensions i problemes ètics de la representació, la performativitat del discurs i les interrelacions entre coneixement i poder.

A més de fer projectes propis, treballa com a dramaturg i docent. Juntament amb Xesca Salvà, coordina el Postgrau en Escena i Tecnologia Digital de l’Institut del Teatre, i és artista resident al Santa Mònica del Gremi de Digitalització. És membre del consell editorial de la revista (Pausa.).

uh513

María Castellanos i Alberto Valverde, artistes i tecnòlegs, centren la seva pràctica conjunta en les relacions entre éssers humans, no humans i màquines, centrant-se en l’estudi dels límits sensorials humans i en la creació de complexos sistemes de comunicació interespècies entre humans i plantes. Hauran estat dues setmanes treballant en ple Delta i ens exposaran les experiències, els resultats i què esperen de tot això en el marc d’Eufònic PRO a l’Escola d’Art i Cultura de Tortosa

Chroniques (Marsella)

Mathieu Vabre és un dels fundadors i director de Seconde Nature, associació reconeguda pel seu compromís pioner amb l’art contemporani en l’era digital. En l’actualitat, codirector de Seconde Nature i Zinc, i especialista en la relació entre art contemporani i tecnologia, és el director artístic de la Biennal CHRONICLES. Com a comissari d’exposicions i productor delegat, ha treballat en nombroses exposicions i programes internacionals. També acompanya a artistes en la creació d’obres, instal·lacions o espectacles com Etienne Rei, Nicolas Clauss, Félicie d’Estienne d’Orves, Julien Clauss. També anima i coordina una plataforma de producció al costat d’una vintena de llocs i estructures locals i internacionals que donen suport a una quinzena de projectes a l’any.

Arts at CERN (Ginebra)

Mónica Bello és comissària i historiadora de l’art i responsable de Arts at CERN, el programa d’art en CERN, Ginebra. En aquest rol supervisa les diverses iniciatives artístiques del laboratori, dirigint el disseny i la implementació dels diversos programes artístics, residències, produccions artística i exposicions. Des de 2015, s’encarrega de les col·laboracions internacionals amb institucions culturals i científiques, amb la finalitat de promoure trobades innovadores entre art i la ciència. Com a curadora, recentment ha desenvolupat l’exposició inaugural de CERN Science Gateway, Exploring the Unknown, en 2023; Dark Matters, en Science Gallery Melbourne, 2023; o Perpetual Motion, per al Pavelló d’Islàndia de la Biennal de Venècia, 2022. Actualment, prepara l’exposició Visions Quàntiques per a Tabakalera, Donostia, que inaugura en 2025. Abans de la seva arribada al CERN, Bello va ser directora artística de VIDA (2010-15), un programa internacional dedicat a art i tecnologia de la Fundació Telefònica.

P3 Vitrina

Cofundador de P3 Vitrina, un espai d’exposició innovador dedicat a promoure artistes emergents i a fomentar el diàleg entre diferents disciplines artístiques.

Fundação de Serralves (Portugal)

La principal activitat de Pedro Rocha s’ha desenvolupat en la Fundació Serralves de Porto (1999-) on és responsable dels programes musicals presentats al llarg de l’any i dins d’esdeveniments anuals com El Museu com Performance (2015-) i el festival Serralves em Festa (2004-). Ha estat co-comissari del festival d’arts escèniques Trama (2006-2011) celebrat en diversos llocs de la ciutat de Porto, del cicle Get Documented! (2008-2011) coorganitzat amb l’Institut de Sociologia de la Universitat de Porto. També ha codesenvolupat i editat el pòdcast Periscope (2021).

Pedro Rocha va ser comissari convidat de les performances musicals i sonores del centre d’art Hangar Bicocca de Milà (2014-2020) i va formar part de l’equip curatorial de P! (Lisboa, 2017), que va incloure un programa de performances, conferències i l’edició del llibre “Performance in the Public Sphere”. Ha comissariat el programa Tactical Contact (2019) amb Mark Fell per al festival No Bounds de Sheffield i, amb Arnaud Maguet, el festival Lusosonic (2022) en Vila Arson, a Niça. Ha comissariat la instal·lació “Quadro Sonor (Bic Barchino)” de Riccardo Baruzzi per a ArtCity Bolonya 2021.

Des de 1998, Pedro Rocha ha tingut diversos projectes en solitari i en col·laboració, principalment explorant la música experimental i electrònica i en diferents contextos com a ràdio, clubs, galeries d’art i performances. Recentment, ha col·laborat amb l’artista visual Carla Filipe en alguns dels seus espectacles amb sessions de música i text en directe.

Projecte – Astres

Santi Vilanova i Eloi Maduell, formats en el camp del disseny gràfic, la composició musical i de l’enginyeria informàtica, conceben obres a la cruïlla entre l’art, la ciència i la recerca audiovisual.

Tots els seus projectes es desenvolupen mitjançant tecnologies de factura pròpia i prenen la forma d’instal·lacions immersives de llum i so, d’obra pictòrica, dispositius escultòrics, ginys cinètics, escenografies o concerts multimèdia que exploren un univers abstracte de música visual.

Inspirats pels fenòmens naturals, la recerca científica, la literatura, l’art abstracte, l’animació experimental o la música contemporània, desenvolupen peces abstractes que -des de múltiples perspectives- consoliden la percepció de l’espai, la llum, el so, i el temps.

En els darrers anys, Playmodes ha desenvolupat projectes a escala internacional: Nova York, Berlín, Melbourne, Shanghai, São Paulo, Ginebra, Roma o Londres. Per a institucions internacionals del món de l’art com el ZKM-Karlsruhe, l’Ars Electronica a Linz o l’Òpera de Copenhaguen; a centres de referència de l’art català com Santa Mònica, Bòlit o el CCCB; a festivals de la llum com Fete des Lumieres de Lyon, Signal de Praga, LlumBCN o Luz Madrid; o per a esdeveniments de música contemporània com Sónar a Barcelona, Day for Night a Houston, DGTL a Amsterdam o Aggregate a Berlin. Han estat guardonats amb distincions internacionals del camp del disseny, la música i l’art dels nous mitjans, i les seves peces han estat adquirides per col·leccionistes com la New Art Collection i particulars d’arreu del món.

Projecte – Thalastasi

Llicenciat en disseny gràfic i apassionat de l’art sonor. De la combinació d’aquestes dues disciplines a través del catalitzador de les “tecnologies creatives”, de les quals és desenvolupador autodidacta.

(De) format a l’escena rave de principis dels anys 2000, el seu treball sonor ha evolucionat per integrar aquesta influència en nous territoris. La seva investigació recent combina algoritmes digitals i motors de sonificació amb pentagrames i conjunts acústics clàssics, centrant-se en la idea d’una música visual.

Vilanova també ha estat implicat en l’educació durant tota la seva trajectòria artística. Ha estat professor permanent en diverses universitats catalanes durant més de 15 anys, formant les noves generacions d’artistes multimèdia.

Vilanova és un dels integrants de l’estudi de recerca audiovisual Playmodes

IF Barcelona

Llicenciada en Direcció Escènica i Història de l’Art, i especialització en Pràctica Teatral per Rose Bruford College, ha completat la seva formació en diferents disciplines de l’art, la tecnologia aplicada a la imatge i la gestió i producció cultural. Com a extensió al seu treball com a dramaturga i creadora en arts escèniques, ha realitzat incursions en el camp de la instal·lació i el muntatge multimèdia i té una llarga experiència en comissariat, producció, gestió i coordinació cultural, disseny i direcció artística d’esdeveniments i exposicions. Actualment s’encarrega de direcció executiva de CLUB9, plataforma i productora de projectes artístics relacionats amb les pràctiques performatives i els estudis de la performatividad, és directora i co-curadora (al costat de Jordi Alomar) del Festival de Titelles, Objectes i Teatre Visual IF Barcelona i cocuradora (junt Graner, Fabrica de Creació) /coordinadora artística del festival de dansa i moviment Moujuïc, Barcelona (2023-2024).

Com a creadora ha presentat el seu treball en contextos com Black Box (Oslo, Noruega), The Fringe Festival (Nova York , USA), Fira Internacional ZAPOPUM (Guadalajara, Mèxic), Stamsund International Theatre Festival (Noruega), Teatre op de Markt (Hasselt, Bèlgica), Festival Internacional de Melbourne (Austràlia), Fira de Tárrega (Catalunya), Yun-*Lin Arts Festival (Taiwan), FIA, Festival Internacional de Costa Rica (sant Josep, CR) o Altofest (Nàpols, Itàlia).

Projecte – Thalastasi

Marta Royo és investigadora científica, dissenyadora i artista visual, llicenciada en Biologia (UAB, 2012), Màster en Microbiologia Avançada (UB, 2013) i doctora en Microbiologia Ambiental (UAB, 2020). Va dur a terme investigacions a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) durant 10 anys (2012-2022), centrada en l’ecogenòmica de bacteris als oceans polars. Durant aquest període va participar en campanyes oceanogràfiques al mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i l’oceà Antàrtic. Durant el 2023, va ser la directora científica de 16 Times, una start-up centrada en la salut digital i la sostenibilitat que és una spin-off de l’estudi de comunicació de dades Domestic Data Streamers. És experta en l’anàlisi, visualització i comunicació de big data a través de l’art i el disseny, i actualment és professora del Màster en Disseny de Dades de la Universitat ELISAVA.

Toni Aranda és un creatiu multidisciplinar a la cruïlla de la ciència, l’art i el disseny. Llicenciat en Biologia, Màster en Citogenètica i Biologia de la Reproducció i Doctorat en Biologia Cel·lular per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2021. Va desenvolupar la seva carrera científica investigant l’ús de nanopartícules en el tractament del càncer, en la intersecció de la biologia, la química i les ciències dels materials. El seu viatge com a dissenyador 3D va començar l’any 2020, patrocinat per Adobe i OFFF Festival en el marc de les mentories creatives OFFF Academy. Actualment és artista resident a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona. 

Al 2018, en Toni Aranda i la Marta Royo van fundar SHOOK Studio amb l’objectiu de fer més accessible el coneixement científic a través de l’art i el disseny. Desenvolupen noves metodologies per a la comunicació visual de la ciència tant per al públic en general, com per a professionals acadèmics i industrials. Investiguen la intersecció de les arts, la ciència, el disseny, la tecnologia i la comunicació per a les seves creacions, especialitzant-se en el disseny gràfic, 3D i l’ús d’eines d’IA en el seu procés creatiu. Els seus treballs audiovisuals s’han presentat al festival OFFF (2020), Sónar+D (2023, 2024) i Eufònic (2023) i han participat activament en la divulgació de les seves habilitats híbrides en festivals com Parets Forum (2023) i Sónar+D (2023, 2024), així com a la Universitat sueca Linnaeus (2023). 

Projecte – Baobab Création Multidisciplinaire

Thomas Duret és un artista multidisciplinari que treballa com a intèrpret, autor, creador i comissari. La seva curiositat i neurodivergència el porten sempre fora dels camins establerts, i és aquí on més li agrada crear. Fora de la caixa, tot és possible. Treballa per a reinventar i enfrontar-se a les formes normatives de fer les coses, tant en la creació com en la difusió. Una de les raons per les quals es va fer comissari és la possible porositat entre disciplines, amb vista a retornar a l’agenda cultural pràctiques incongruents i infrarepresentades.

Projecte – Thalastasi

Vanessa Balagué és bioquímica i treballa al grup d’Ecologia de Microbis Marins de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), centrant-se en l’aplicació de tècniques de biologia molecular per a la identificació genètica de microorganismes en diferents hàbitats marins. En aquest sentit ha realitzat campanyes oceanogràfiques a l’Àrtic, Antàrtida, Atlàntic, Mediterrani i Bàltic. En l’àmbit divulgatiu és coeditora del llibre “Observando los polos” (Libros de la Catarata, 2021), coordinadora d’un capítol del llibre “L’oceà que volem” (Editorial CSIC, 2022), coordinadora del projecte educatiu “PlànctON” i ha participat en la realització del documental “Relats del Canvi Global. Capítol I: Delta de l’Ebre”. Actualment està interessada en les possibilitats de diàleg entre art i ciència, sent la coordinadora del programa Art&Sea for social change a l’ICM-CSIC.