Aresta proposa transformar un ensemble de saxofons en intèrprets, eliminant la presència humana de la performance i esdevenint instruments autònoms. Una sèrie d’altaveus disposats a l’interior dels tubs actuen com a font sonora, i l’instrument, com a cos ressonador que amplifica i filtra el so. Un centenar de LEDs ubicats a cada forat de l’instrument creen una gran coreografia lumínica sincronitzada amb la música, la qual és generada per ordinador mitjançant processos de composició algorítmica i l’ús d’una xarxa neuronal. La peça esdevé una instal·lació performativa on es qüestiona la necessitat de la presència humana en escena i la possible obsolescència del músic.

L’obra de Marc Vilanova es troba en la intersecció entre art, ciència i tecnologia amb un esperit d’innovació i gran interès en els nous medis. Les seves peces s’han presentat en diferents països d’Àsia, Europa i Amèrica.