Rojuu té revolucionada l’escena del trap local per la seva joventut i per les seves propostes que escapen a la classificació simple, ja que en el seus treballs – recorreguts d’angst adolescent inevitablement inherent a la seva edat – hi trobem influències del grunge, les guitarres dels noranta, els baixos del trap i melodies gairebé dream pop amb lletres que parlen de tristor i desamor, tot això de manera autèntica i sincera, carregada de romanticisme i androgínia. Sad trap? Segur, però carregat de flow i empatia a la que contribueix el productor veneçolà Carzé, també insultantment jove.