Som fans de STA. Podríem deixar-ho aquí, perquè els fidels d’Eufònic els recordaran en una de les primeres actuacions del festival, allà al Túnel d’infausta memòria. Però en aquest temps la banda barcelonina plagada d’argentins – amb els millors malnoms de l’escena – ha tingut temps de rearmar-se, treure un grapat de discs llargs i singles, convertir-se en un mite de l’escena underground i ser aclamats a França com el que són: una màquina de dub que barreja ritmes jamaicans amb electrònica, punk, experimentació i estructures lliures que mescla i fa efectes de manera orgànica, en uns directes que són una festa de ritme i energia, on es noten les moltes hores de vol que porta aquest grup a les esquenes. Cèl·lula creativa que s’articula al voltant de Pope – membre de Barba Corsini, Fuego i els desapareguts Bradien- la seva música veu directament de les fonts primigènies del dub jamaicà però escapant de tota ortodòxia, amb ritmes càlids i melodies abrasives amb les quals és impossible estar-se quiet.