Dels membres de Purkinje- ens atreviríem a dir “la mítica banda ampostina”, un dels pilars de la plataforma Formes Diverses de Vida i veïns del segell Boira-, el projecte en solitari de Rafel Balada parteix de les veus degradades, les veus d’ultra tomba i els field recordings combinats amb un ús simple de la guitarra per a brindar una mirada íntima al regne de l’absurd, passejant-se per la vora de l’abisme apocalíptic. Una catedral de so captivadora que fluctua entre l’ambientació i el soroll amb una llibertat compositiva que el relaciona amb guitarristes experimentals com Jim O’Rourke. Alteracions harmòniques en composicions d’enrarida bellesa.