En aquesta 7a edició d’Eufònic Urbà a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la proposta expositiva s’amplia ocupant una planta sencera del centre al llarg de tot el mes. Entrada gratuïta!

Exposició. De l’1 al 29 de febrer de 2020

Kathy Hinde
Marc Vilanova
Michael Montanaro & Navid Navab
Óscar de la Fuente
Raquel Meyers
Sofia Crespo

“Tonalitats afectives” incideix en les visions de sis artistes que es vinculen al gest líquid, el procés indeterminat i la involuntarietat creativa com a eines de treball i processos de reflexió. Canvis de matèria, creacions algorítmiques i mons neobiològics s’endinsen en processos íntims per a parlar d’efectes i preocupacions globals, que escolten o parlen al visitant, entre la causalitat i l’onirisme, la memòria de l’espai i el context, l’objectualitat i la fisicitat, on la presència humana es dilueix en la responsabilitat de ser causa o efecte.

Els treballs presentats prenen, així, una decidida actitud d’interpel·lar al visitant, sigui a través de la transmutació de la veu en processos “liquidificadors” (“Aquaphoneia”, dels canadencs Navid Navab i Michael Montanaro, on estranys instruments cinètics de vidre i metall es veuen activats pel degoteig de líquids, veus murmurants i dispositius “aquasònics” que semblen a punt de respondre en algun tipus de llenguatge humà) o recordant-nos el nostre paper en l’inexorable canvi climàtic (“Phase Transition” de la britànica Kathy Hinde, on blocs de gel es fonen a velocitats determinades per dades reals, i els seus degoteigs ressonen en recipients de metall plens d’aigua). Altres propostes parteixen de processos creatius immersos en la natura, demanant una escolta atenta i directa (la intimitat i proximitat de “Piedras del camino” d’Óscar de la Fuente, treball recreat en la residència creativa de l’artista en ple Delta de l’Ebre durant l’estiu passat), o de la natura alterada i transformada, on estructures neobiològiques es veuen alterades per mecanismes artificials i xarxes neuronals (Sofia Crespo, amb “Artificial Remnants” i “Neural Zoo”). Complementàriament, i relacionant la tecnologia amb la creativitat delegada (debat obert en tant que vincula algorisme i determinació -digital, analògica o entre totes dues-), les altres dues propostes donen lloc a treballs instal·latius vius, que plantegen eliminar la presència humana, sigui a través de processos de composició algorítmica i xarxes neuronals (Marc Vilanova amb “Aresta”, – Espai Balcó, 1r pis– on un ensemble de saxòfons es converteix en intèrpret i instrument autònom en una coreografia lumínica i sonora generada per la màquina), sigui a través de tecnologies obsoletes on màquines proposen jocs aparentment inofensius que acaben governant el nostre destí i parlen de futur en primera persona (Raquel Meyers amb “Thread of Fate” i “Myopia for the Future”).